L’edifici va ser inaugurat el curs 1972-1973. Llavors no tenia nom, com cap dels tres instituts. Al cap de poc temps van sorgir els noms. L’institut masculí va rebre el nom de Màrius Torres; l’institut femení es va anomenar Gili i Gaya i només faltava el nostre institut. Des del curs 1972-1973 fins al curs 1976-1977, l’institut no va tenir nom. Aquest fet es pot explicar tenint en compte que l’edifici pertanyia, en un primer moment, a l’institut femení.

Va ser el curs 1976-1977 quan l’institut va ser batejat. El nom es va decidir en un claustre de professors. Havia de ser el nom d’algú molt relacionat i arrelat a Lleida; per aquest motiu es va escollir el nom de Joan Oró.

Durant aquest temps hi ha hagut diferents equips directius. El primer director va ser el Sr. Solans, després, per ordre cronològic, el Sr. Díaz, el Sr. Tortosa, el Sr. Gonzàlez, Sr. Ricart, Sr. Rodríguez, Sr. Gelonch, Sr. Trepat, Sr. López, Sr. Felis, Sra. Carreras, i l’actual, la Sra. Romero.

Moltes generacions d´alumnes han passat pels espais del centre, amb diferents interessos, estils i inquietuds i que avui ja formen part activa de la societat catalana.

El primer cop que va venir el professor Joan Oró a l’institut es va inaugurar el cartell on hi ha inscrit “INB Joan Oró”. Les reixes que hi ha a sobre de l’entrada per on entren els alumnes al matí van ser pintades i dissenyades en ocasió d’un concurs de TV3 que es deia “Dit i fet”, on van participar diversos alumnes i professors del centre.

Joan Oró Florensa, el científic

Nascut a Lleida el 1923 i mort a Barcelona el 2004, es llicencià en Ciències Químiques a Barcelona (1947) i el 1952 es traslladà a Estat Units, on es doctorà a la Universitat de Houston i on va exercir des d’aleshores una intensa activitat de docència. Va ser professor emèrit de Ciències Bioquímiques i Biofísiques en aquella universitat.

Entre els seus descobriments destaca la primera síntesi prebiòtica de l’adenina a partir del cianur l’hidrogen; l’aplicació de nous mètodes de cromatografia o d’espectrometria de masses per a l’anàlisi de components orgànics, sintetitzats sota les possibles condicions de la Terra primitiva o en les de les mostres extraterrestres; la contribució que han tingut les col·lisions dels cometes amb la terra a l’increment en el nostre planeta de compostos de carboni; una interpretació química, i crítica, sobre la hipòtesi de vida a Mart….


Va col·laborar i va dirigir programes d’investigació de la NASA (Apollo i Víking), amb la qual va col·laborar des de l’any 1964 fins el 1994. Fundador i primer director del Departament de Ciències Bioquímiques i Biofísiques de la Universitat de Houston. Autor i coautor d’uns trenta llibres sobre bioquímica i investigació espacial i de més de 250 articles científics publicats en revistes especialitzades. President de la Societat Internacional per a l’Estudi de l’Origen de la Vida (ISSOL), 1989-1993.

Des de l’any 1976 en què l’Institut Joan Oró porta el seu nom, aquest prestigiós científic va mantindre una estreta relació amb el seu centre, que va visitar, concedir ajuts i on sovint va donar conferències als seus alumnes.