{"id":139,"date":"2021-05-20T17:02:07","date_gmt":"2021-05-20T17:02:07","guid":{"rendered":"https:\/\/insjoanoro.cat\/vadellengues\/?page_id=139"},"modified":"2023-07-05T15:31:08","modified_gmt":"2023-07-05T15:31:08","slug":"escriure-per-crear","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/insjoanoro.cat\/vadellengues\/escriure-per-crear\/","title":{"rendered":"ESCRIURE PER CREAR"},"content":{"rendered":"

Escriure per crear i transmetre el pensament, que vol potenciar l\u2019h\u00e0bit de l\u2019escriptura personal i el plaer d\u2019escriure, i l\u2019escriptura creativa, amb la literatura com a model.<\/em><\/h3>\n

\"\"<\/p>\n

Premis Agust\u00ed Ricart\u00a0<\/strong><\/h1>\n

Cada any organitzem el concurs de literari de Sant Jordi\"\"<\/p>\n

Text guanyador de l’edici\u00f3 2020-2021.<\/p>\n

NO SABEMOS NADA<\/strong>
\nNo nos vamos a enga\u00f1ar, no sabemos nada.
\nYo no s\u00e9 bailar, no s\u00e9 escribir, no s\u00e9 cantar, y tampoco s\u00e9 dibujar. La diferencia es que yo lo hago hasta que me duelen los pies, se me agotan las ideas, me duele la garganta y se me manchan las manos.
\nNo s\u00e9 ba\u00f1arme sin tragarme jab\u00f3n, no s\u00e9 regar las plantas sin mojarme los tobillos, no s\u00e9 ver una pel\u00edcula sin dormirme en la mitad, no s\u00e9 nada de matem\u00e1ticas y no s\u00e9 dejar de morir aplastada por la presi\u00f3n constante, ahog\u00e1ndome en mis propias l\u00e1grimas, pero estoy aprendiendo.
\nNo s\u00e9 parar de pensar en todo lo que hago mal, no s\u00e9 parar de pensar en todo lo que podr\u00eda haber hecho si no hubiera tomado esa decisi\u00f3n absurda para ayudarte a crecer, ense\u00f1arte de mis errores e invertir mi tiempo en solucionar tus problemas sin saber que me arrebatar\u00edas las sonrisas y el sue\u00f1o, hasta quedarme sin nada, hasta que me doliese todo, hasta que supieran que t\u00fa eras mejor, pero estoy aprendiendo.
\nPero no soy la \u00fanica ignorante, porque t\u00fa no sabes pedir disculpas ni aceptarlas, t\u00fa no sabes escuchar, porque t\u00fa no sabes lanzarte al vaci\u00f3, porque no has tomado un riesgo en tu vida y porque no eres consciente de todo el da\u00f1o que has causado t\u00fa con tus mentiras. Pero no pasa nada, yo tampoco soy consciente de lo que hago, pero ya he ca\u00eddo tres veces, me han sangrado las rodillas, he saltado y me he ensuciado, y ahora te veo desde bajo, sin saber mancharte, y yo me he cansado de esperar.
\nLa diferencia entre t\u00fa y yo es que yo ma\u00f1ana ya habr\u00e9 aprendido a volar y salir de aquel vac\u00edo de l\u00e1grimas y mentiras, pero t\u00fa? T\u00fa a\u00fan ser\u00e1s una ignorante.
\nAurembiaix Ballabriga, 1r d’ESO<\/p>\n

Fem contes encadenats<\/strong><\/h1>\n

Despr\u00e9s de llegir uns contes a classe ens vam atrevir a escriure un conte encadenat. Aquest n’\u00e9s el resultat.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Premi Coca-Cola Joves Talents de Relats Curts<\/strong><\/h1>\n

\"\"L’alumnat de 2n ESO del centre participa en concursos d’escriptura diversos. Aquest curs, l\u2019alumna de 2n d\u2019ESO Flors March ha resultat guanyadora provincial del <\/span>concurs Coca-cola Joves Talents de Relats Curts 2023<\/span><\/p>\n

\u00a0La crida<\/strong><\/span><\/p>\n

Encara recordo aquell dia. Era hivern i feia molt fred. Vaig sortir amb la meva germaneta Ada a jugar a la neu. Eren les 12 del mat\u00ed, feia poc que havia deixat de nevar i la neu estava blanqu\u00edssima, perfecta, llisa. Encara queien alguns flocs de neu, prims i finets, que es desfeien en tocar la nostra pell. L’Ada va comen\u00e7ar a c\u00f3rrer amunt i avall, deixant petjades per all\u00e0 on passava. Jo m’hi vaig unir. Est\u00e0vem molt contentes, cap de les dos sabia el que passaria.<\/span><\/p>\n

Amb l’ajuda d’uns amics, vam construir un refugi fet de neu, com un igl\u00fa. Al cap d’una estona, vam comen\u00e7ar a sentir uns udols a la llunyania.<\/span><\/p>\n

-Mira Ada, els llops tamb\u00e9 estan contents perqu\u00e8 ha nevat -li vaig dir a ma germana, fent broma. Ella va riure i em va tirar una bola de neu, a la qual jo vaig respondre amb una altra i aix\u00ed vam continuar durant uns minuts, rient i corrent, per\u00f2 ella va parar immediatament en sentir un altre udol.<\/span><\/p>\n

-No estan contents va dir, amb una expressi\u00f3 seriosa que no li havia vist mai i els seus ulls, normalment alegres i brillants, vidriosos -. Estan enfadats i venen cap aqu\u00ed -va sentenciar.\u00a0<\/span><\/p>\n

El seg\u00fcent cor d’udols va sonar molt m\u00e9s a prop. La vaig agafar en bra\u00e7os i vaig arrencar a c\u00f3rrer. Vam sortir del descampat on \u00e9rem i vaig baixar pels carrers del poble, ja m\u00e9s tranquil\u00b7la i caminant, fins a casa nostra. Em vaig emportar un gran ensurt quan vaig veure els nostres gossos llop: la Kaila i el seu cadell, Black. El petit tamb\u00e9 estava udolant i em vaig pensar que era un\u00a0<\/span>llop, nom\u00e9s per despr\u00e9s adonar-me que no passava res. Vaig entrar a casa i els vaig explicar\u00a0 \u00a0 als avis el que havia passat. Ara l’Ada semblava trista, per\u00f2 ja havia recuperat el color a la\u00a0<\/span>cara i el seus ulls tornaven a ser tan expressius com sempre.<\/span><\/p>\n

Vaig agafar el seu anorac, moll d’haver-se estat rebolcant a la neu i el vaig anar a posar a l’estufa. Llavors, en mirar per la finestra els vaig veure. Llops. N’hi havia uns deu. Grans i petits de diferents colors per\u00f2 tots mantenien una distancia prudencial respecte la casa. La Kaila estava molt tranquil\u00b7la, com si all\u00f2 fos el m\u00e9s normal. Un dels llops va avan\u00e7ar cap als\u00a0<\/span>nostres gossos. Llavors vaig notar una m\u00e0 que agafava la meva. Era l’Ada, per\u00f2 semblava contenta, com si la situaci\u00f3 de tenir la casa envoltada de llops fos el millor que podia passar. Quan vaig\u00a0<\/span>tornar a mirar a fora, vaig veure que els llops se n’estaven anant. Al final de la comitiva la\u00a0 Kaila i el Black.<\/span><\/p>\n

Des d’aquell dia els llops venen a veure’ns una vegada al mes i a l’Ada li encanten, ja s’ha fet molt amiga seva i els ha posat nom a tots. \u00c9s una imatge estranya: una nena de quatre anys envoltada\u00a0 de llops, tan tranquil\u00b7la. Ella diu que els ent\u00e9n quan parlen i jo he decidit que \u00e9s millor no q\u00fcestionar-ho. Mentre els llops no ens facin res…<\/span><\/p>\n

TRES ANYS DESPR\u00c9S…<\/span><\/p>\n

Han passat dos mesos des del dia que l’Ada va anar a l’escola i ja no va tornar. La policia la dona per\u00a0 perduda, per\u00f2 el que ells no saben \u00e9s que tampoc he tornat a veure els llops.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Escriure per crear i transmetre el pensament, que vol potenciar l\u2019h\u00e0bit de l\u2019escriptura personal i el plaer d\u2019escriure, i l\u2019escriptura creativa, amb la literatura com […]<\/a><\/p>\n<\/div>","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":6,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"template-full.php","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-139","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/insjoanoro.cat\/vadellengues\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/139","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/insjoanoro.cat\/vadellengues\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/insjoanoro.cat\/vadellengues\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/insjoanoro.cat\/vadellengues\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/insjoanoro.cat\/vadellengues\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=139"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/insjoanoro.cat\/vadellengues\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/139\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":376,"href":"https:\/\/insjoanoro.cat\/vadellengues\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/139\/revisions\/376"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/insjoanoro.cat\/vadellengues\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=139"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}