Preguntar-se per trobar respostes o silencis. Preguntar-se per escoltar les respostes i els silencis. Voler compartir les respostes i els silencis. Llegir per escriure.
Re-escriptura de contes
Relats sorprenents
Deixa via lliure a la imaginació per l’art d’escriure
Juguem amb les paraules, fem poesia
“Jo sempre he pensat que un poema, de fet, no està ben acabat fins que algú l’ha llegit i li ha donat una dimensió que l’escriptor sol no és capaç de donar-li”. Miquel Martí i Pol
Et convido, acompanya’m bon lector… Cerca aquesta dimensió poètica que jo sol no he sabut delimitar…
Microrelats
Dins el marc de l’assignatura de llengua catalana, els alumnes de 1r d’ESO han llegit els noranta-un relats breus que conté l’obra No em ratllis de Flavia Company, la qual cosa ens ha permès treballar aspectes relacionats amb la lectura en veu alta, la comprensió lectora i l’expressió escrita. Lligant la interpretació dels diferents relats llegits amb la capacitat expressiva, cada alumne ha construït vuit microrelats, el contingut dels quals havia de girar al voltant del sentit literal de diferents frases fetes. El resultat ha estat un recull de microrelats frescos, plens d’enginy i expressivitat.
Aquí en teniu una petita mostra. Gaudiu-ne!
POR
Ell, un nen tan temerari i presumptuós, que mai havia provat la por, patí un accident, per culpa de la seva imprudència .
I s’adonà que tenia molt a perdre i poc a guanyar; si amb orgull continuava “caminant”.
Un sentiment esgarrifós li omplí el cor, que amb força començà a bategar. El so sord dels seus batecs es gravà al disc dur del seu cervell.
Així passà com ell descobrí la por, però això no li impedí viure, només l’ajudà a sobreviure.
Íngrid Piñol Salvadó (1r A)
HISTÒRIES A PARTIR D’UN NÚVOL DE PARAULES SUGGERIDES D’UNA LECTURA
Dins el marc del projecte lector que duem a terme al nostre centre, els alumnes de 2n d’ESO han visualitzat imatges relacionades amb el fet de llegir, cosa que ha generat una pluja de paraules d’allò que els suggeria. Després, han recollit alguns d’aquests mots a partir dels quals han hagut de construir un text narratiu. A tall d’exemple, a continuació en trobareu un i us convidem a llegir-lo i gaudir-lo:
LA CASA FLOTANT
Les emocions són com una mena d’aire que es pot esmunyir per qualsevol forat. Quan menys l’esperes,apareix on ni et podries imaginar. I t’atrapa. I et devora . I t’arrossega. I et fa fer coses impossibles,impensables… Et canvia el caràcter i de vegades la manera de pensar o entendre. O, si més no, una cosa així va ser el que em va passar a mi aquell dia fred i ple d’avorriment. En dies grisos com aquell, el que més m’agrada és anar a la biblioteca i endinsar-me en els llibres ,capbussar-me en la seva saviesa,nedar en les seves il·lustracions, testar diferents estils, descobrir noves emocions i fer noves amistats…, però aquell dia no tenia temps. I em va costar resistir la temptació de fugir amb el pensament , volia travessar el món amb la meva mirada curiosa, i trobar el lloc, el millor lloc per … quedar-me aïllada de la resta del món. Aquell lloc era i serà sempre un llibre. El problema era que no el tenia, el llibre, i les ganes de lectura s’apoderaven de mi.
Vaig anar al restaurant, en el qual havíem quedat amb la família . Es podria dir que jo, físicament, hi vaig anar, però… mentalment i conscientment no hi era.
“A la casa flotant se li acabava el temps, no faltava molt perquè s’enfonsés, i les balenes esperaven amb ànsia, al voltant de la casa, que el mar àrtic es tragués la casa per poder rastrejar-ne el contingut. Els habitants de la llar es refugiaren al teulat, demanant ajut a les gavines, d’una mida terrorífica, amb unes dents esmolades i un bec punxegut com un ganivet. El sol vermellós brillava i penetrava les aigües blaves.
De sobte una serp verda va sortir de la part més fosca del mar, i va engolir la casa, en l’últim moment la més jove de la família va saltar i va caure a l’aigua glaçada, es va beure envoltada de bombolles, i peixos monstruosos que fugien del lloc, es va trobar perduda, al costat de la bèstia verda i llefiscosa. Va notar que se li feia un nus a l’estómac, i una pressió molt forta l’empenyia cap al fons. Es va rendir. I va despertar-se dalt d’una palmera, rarament lila com una pruna…”
Vaig adonar-me que havia estat somiant desperta, no era la primera vegada. Les emocions que havia viscut restaven importància al fet que pràcticament totes les persones que estaven sopant al restaurant estaven mirant-me amb perplexitat i burla. Normal. Estava damunt la cadira cridant com una boja a una patata al caliu.
Es podria dir que les emocions van arribar al punt d’endur-se’m d’un lloc, i deixar-me en un altre, una mica… peculiar.
Íngrid Piñol (2n d’ESO)